La nit més màgica

Avui és una de les nits més màgiques de l’any, la nit de reis. Qui no la recorda... encara és avui que la visc com una nena petita, sento com els nervis em ronden per tot el cos, i em pregunto durant tota la nit: què m’hauran portat els tres Mags d’Orient?

De petita, anava amb els meus pares a veure la cavalcada i així podia entregar en mà la meva carta, una carta que tanta feina m’havia portat fer. Després, un cop vists ses Majestats, arribava a casa i preparava el menjador pels visitants d’aquella nit: torró, cava, pa pels camells... tot estava a punt per què els Reis o els seus patges entressin a casa i m’omplissin el menjador de regals. Durant la nit, sentia sorolls, i l’emoció i els nervis no em deixaven dormir i, quan ho aconseguia ja era el moment esperat, era l’hora de llevar-se. Ai quins nervis passava! Primer baixava el meu pare i després la meva mare, el meu germà i jo.

No puc descriure la sensació del moment de baixar les escales, obrir els ulls i veure tot el menjador amb regals, són uns instants meravellosos que encara ara gaudeixo com una criatura petita.

Per acabar, m’agradaria agrair als meus pares tot el que han fet per mi, ja que sense ells, aquesta màgia no existiria, i per tant, aquesta nit no seria especial, Gràcies Papes.