Benvolgut Agustí Pons,
Sóc una noia que a començaments de setembre va començar a fer la carrera dels seus somnis, periodisme. Des de petita, quan em preguntaven què volia ser de gran contestava que volia ser periodista. Per fi, després d’un any ple de nervis i emocions, ho he aconseguit, he iniciat el camí que em portarà a ser el que des de sempre he volgut ser.
Sé que ser periodista és un ofici difícil i sacrificat, un ofici que molta gent exerceix i que per tant, la competència és molt gran. Però estic disposada a arriscar-me, ja que si no arrisques no guanyes. Des del primer dia que vaig començar estic intentant esforçar-me al màxim i treure de totes les explicacions i consells que em donen el major suc possible. Tinc molt clar que vull ser una periodista reconeguda, és molt fàcil dir-ho, tothom vol triomfar en l’ofici que exerceix, però només hi ha una manera d’aconseguir-ho, i és, com diu el meu avi, “pexugant”, treballant al màxim, ja que s’ha de ser dels millors per tal de poder triomfar.
M’agradaria que a quart, el meu bagatge sigui el suficient per poder-me enfrontar a la resta de periodistes que hi ha al món i així, poder lluitar pel somni que sempre he tingut. Un somni que, justament ara, acabo de començar.
Espero que hagi gaudit llegint aquesta carta, tan com jo he gaudit escrivint-la.
Atentament,
No hay comentarios:
Publicar un comentario